Cendief

El cranc blau del Delta de l'Ebre, una espècie invasora utilitzada gastronòmicament

Aquest cranc anomenat cranc blau (Callinectes sapidus) és autòcton de l'Atlàntic occidental, de Nova Escòcia fins a l'Argentina i un invasor relativament recent, ja que és el 2012 quan es detecta per primera vegada.

El podem trobar a les peixateries a bon preu i el podem utilitzar per fer arrossos. De tota manera el sabor del cranc és fort, potent i ens podem trobar que emmascari el sabor dels altres ingredients.

Arròs de cranc blau

Ingredients (per a 4 persones): 2 crancs blaus, 400 g d'arròs del Delta, 1 sípia, 2 pebrots verds, 1/2 pebrot vermell, 1 ceba, 1 nyora, 1 gra d'all, 2,5 litres de fumet, oli de crustaci i julivert.

Ens cal fer l'oli de crustaci i per això agafem cranc petit, gambeta, galera i fins i tot cranc de riu i els posem en una paella amb força oli d'oliva verge extra. S'han d'anar rostint, lentament, fins a aconseguir que l'oli agafi color i tot el gust de crustaci. El colem i reservem l'oli per una banda i els crustacis per l'altra.

Per fer el fumet, agafem una olla grossa i hi posem els crustacis que haurem utilitzat per fer-ne oli, juntament amb 1 porro, 2 carrotes, 1 ceba petita i tot el peix de morralla. Ho cobrim amb uns 3 l d'aigua mineral, hi posem un polsim de sal i, quan arrenqui el bull, ho deixem bullir durant 20 minuts a foc lent, de manera que infusioni. Ho colem i que reposi 20 minuts més.

Omplim un bol amb aigua mineral i hi posem una nyora, sense la tija perquè s'hidrati bé; posem un bon raig de l'oli de crustacis en un paelló i, quan estigui ben calent, hi posem la sípia tallada a trossos petits; deixem que espetegui, a foc fort, mentre li fem unes voltes perquè es rosteixi d'arreu. No hem de deixar que faci aigua, perquè no ha de bullir.
Quan hagi agafat color, hi afegim la verdura tallada a mida ben menuda (els pebrots i la ceba). Ho anem remenant i que vagi fent; piquem un gra d'all i julivert, i ho incorporem al paelló, juntament amb la carn de nyora que ja tindrem hidratada.
Haurem d'haver congelat i descongelat el cranc blau. Així el podrem tallar millor. Primer traurem les pinces, les trossejarem i podrem obrir el cranc separant les dues cloves del cos. La clova superior conté una carn vermella, el "corall", que incorporarem al paelló; les ganyes les rebutgem; el cos el partim en 4 talls; escalfem el fumet, colat.
Posem l'arròs en un colador i el netegem per treure'n el midó sobrant. Així aconseguim que no ens quedi l'arròs enganxat.
Continuem amb el foc viu al paelló i hi rossegem l'arròs, hi incorporem el fumet bullint, reservant-ne una mica per si en calgués més. Durant tota la cocció, ha de mantenir-se el bull. Ho salpebrem.
Quan portem uns 7 minuts de cocció, hi incorporem els cossos dels crancs i les pinces partides. Ho deixem bullir uns 10 minuts més fins que l'arròs estigui cuit.

El cheat meal, beneficis reals?

En dietètica hi ha tota una sèrie de modes que es van repetint i fins i tot fan escola. Algunes assoleixen la categoria de modes "interessants" i d'altres són simplement "idees de bomber" de les quals cal avisar.

El que popularment en argot vox populi s'anomena el cheat meal és el que es coneix com a àpat trampa i és utilitzat sobretot pels usuaris del fitness, culturisme i addictes diversos del gym

En ocasions, quan es planifica una dieta molt estricta, com és el cas dels fisioculturistes o fins i tot qualsevol esportista que vulgui estar en un % de teixit adipós òptim, es planifiquen el què en diem àpats lliures, on amb control es pot menjar de tot i disfrutar d'allò que a la "dieta" no hi és. Obviament això dels dies lliures (o dia lliure) segurament us sóna a bona part de vosaltres, pot ser aquell àpat de diumenge amb família o bé aquell sopar de capricis del dissabte a la nit o la pitza i la cervesa del divendres vespre.

No deixa de ser una estratègia per fer la dieta més relaxant i menys cansada. Hi ha pacients que s'ho agafen pel seu compte (no cal dir-los que poden fer un dia lliure ni un cheat meal, que ja se l'agafaran quan convingui)  d'altres que sí que cal dir que es relaxin. Jo sempre aviso que cal sortir del "convent alimentari",  i que aquell àpat de cap de setmana que facin en companyia que aprofitin i surtin de la "dieta" sense complexos i que hi tornin al dia següent.

Trobem alguns articles científics que ens parlen d'aquesta pràctica, sovint associada a determinats trastorns del comportament alimentari. El cheat meal, en alguns casos, es pot associar a trastorns bulímics, tot i que no està demostrat de manera fefaent. El què si s'ha demostrat és que aquesta pràctica provoca angoixa psicològica que el dia del cheat meal es transforma en un afartament per sobre de les possibilitats de la persona.

És necessari? Doncs en general no, però per aquells que no poden fer una dieta de forma relaxada és absolutament necessari de pautar aquells moments en què es pot saltar la dieta sense problemes.

Bacallà amb samfaina, plat de Quaresma

El bacallà continua essent un dels ingredients de la Quaresma. Després del Carnaval, època de disbauxa, comença el calendari litúrgic cristià, etapa basada en l'austeritat i la penitència. És un autèntic símbol d'aquests quaranta dies que van del Dimecres de Cendra  fins al Dissabte Sant.

Ingredients: 4 trossos de morro de bacallà, 2 tomàquets madurs triturats (sense les llavors ni la pell), 1 pebrot vermell i 1 de verd a trossos, 1 carbassó a daus petits, 1/2 albergínia tallada a trossos, 1 cullera de postres de sucre, oli d'oliva verge extra, aigua i sal.

Preparació: enfarinar el bacallà, posar oli en una cassola i sofregir-lo; a la mateixa cassola sofregir el pebrot vermell i verd, posar-hi l'esbergínia i el carbassó, saltejar-ho i afegir el tomàquet i el sucre; remenar i quan veieu que queda ja molt sec afegir aigua; deixar coure 15 minuts més afegint aigua i posar-hi el bacallà; deu minuts més i ja es podrà servir.

Aliments de temporada: març, mes de la maduixa i el pèsol

El mes de març arriba amb canvis, s'apropa la primavera i poc a poc aniran desapareixent els productes més hivernals.

Un dels refranys que podem sentir és: per Sant Josep la múrgula treu el bec i ens identifica amb l'arribada de la primavera: múrgues a la penombra i espàrrecs als marges assolellats.

Seguim trobant bledes i espinacs, cols, bròquils i coliflors, pèsols i faves, rabes i remolatxes, també apis, carxofes, porros, calçots, cebes i alls tendres a més de les fruites cítriques de la temporada com són les mandarines, taronges i aranges, també kiwis.

Setmana Santa i la Quaresma posen de moda el bacallà, aliment tradicional d'aquestes dates. Trobem els vermells i gruixuts maduixots a totes les fruiteries, amb els quals podrem elaborar bones macedònies.

I qui pugui podrà comprar els bolets de primavera més tradicionals, les múrgules. Són autèntiques delícies de temporada, que es poden fer guisades o bé simplement acompanyat verdures.

I recordeu, aliments de proximitat, de temporada i frescos. És una autèntica inversió en salut.

Carxofa, la hortalissa del febrer.

Si aneu al mercat o al supermercat ja fa setmanes que veieu les carxofes, que cada setmana són de mida més gran i a millor preu. I si veniu a la consulta també les veureu al menú, siguin saltejades, bullides, a la brasa, al forn, en papillota o escaldades. És el producte estrella: bones, sanes, amb poques calories, per a totes les edats, a bon preu, de temporada i de proximitat. Què més volem?

La carxofa ens aporta vitamines i minerals però allò que realment és més important és que ens aporta fibres i substàncies nutritives per a la microbiota intestinal. 

Aprofiteu la temporada i consumiu-les a dojo!

Direcció

C. Castillejos, 314 4º piso B
08025 - Barcelona
Tel 935455874
Email:
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

xarxes socials

Estem a les xarxes socials. Segueix-nos i estigues informat.

     

Inicio Blog