Cendief

Testosterona, ciclisme i rendiment, una bona però complexa relació

cycling 655565 1280La majoria de ciclistes volen més potència, més rendiment, millor recuperació post esforç i un pes el més lleuger possible. És realment possible aconseguir això? Complicat, complicat llevat que la genètica acompanyi o que es treballi a nivell físic i psicològic adequadament.

La relació entre la potència que el ciclista requereix i el pes corporal és directa: com més musculatura més potència però més pes corporal, que reduirà la velocitat de l’esportista. D'altra banda, l'adequada relació entre càrrega i recuperació és determinant per aconseguir una òptima adaptació i evitar els estats de fatiga. Aquí la testosterona, el cortisol i els nivells alts o baixos de tots dos tenen una incidència directa. La resposta hormonal a un procés anabòlic (fase de recuperació) està vinculada a la testosterona (entre d’altres hormones) i la fase catabòlica o de manteniment de la disponibilitat energètica pel cortisol (entre d'altres hormones).

Parlarem de la testosterona i de la seva relació amb el ciclisme, que ve de lluny i és complexa en si mateixa. Hem sentit parlar molt sobre testosterona i dopatge però el fet indiscutible és que la testosterona és una hormona essencial, ja no en el ciclisme i l'alt rendiment sinó en la salut de les persones.

Què és la testosterona?

És una hormona esteroide present en els homes. També està present en les dones però en menors quantitats, que pot ser entre 40 i 60% menors. És la principal hormona sexual masculina i amb un paper clau en la salut. La seva síntesi controla l'eix hipotàlem-hipofisari-testicular i s'incrementa linealment en resposta a l'exercici o s'observa un descens que pot arribar a ser de fins a un 40% en funció de les càrregues de treball físic i l'esgotament que comporta.

 

Pot beneficiar el ciclista?

Aquesta hormona promou la síntesi de proteïnes, reconstrueix teixits i desenvolupa la musculatura, per tant s'augmenta en força i capacitat d'emmagatzemar glucogen en el teixit muscular. Això interessa al ciclista en gran mesura, ja que els dipòsits de glucogen són finits i el ciclisme necessita de grans quantitats d'energia disponible al moment.

L'exercici d'alta intensitat aeròbica estimula l'augment de testosterona en sang durant i després de l'exercici, cosa que tindrà efectes positius en el rendiment de l'esportista. Però l'excés d'exercici, el que es diu el sobreentrenament, la redueix fins a un 40% menys. L'entrenament mesurat és essencial.

Les anàlisis de testosterona i cortisol durant les fases d'entrenament o competició són importants. D'aquesta manera podem controlar l'excés d'exercici físic i /o estrès psicològic, augmentant o reduint càrregues.

I si tinc la testosterona per sobre dels nivells òptims?

Pensar que tenir per sobre és millor no és molt encertat, però és una dinàmica de pensament que es repeteix sempre. De forma natural és molt difícil de sintetitzar i més aviat tendeix a ser per un procés de malaltia.

Durant la competició es disgreguen proteïnes corporals per efectes múltiples on hormones com el cortisol augmenten. La disminució de la testosterona està relacionada amb l'augment excessiu de les càrregues de treball muscular. Trobar el cortisol elevat i la testosterona disminuïda ens han de fer veure que l'esportista s'està sobreentrenant.

Un excés de testosterona, que podria semblar adequat, està relacionat amb més agressivitat, comportaments no controlables i actes "sense sentit" moltes vegades relacionats amb la competeció (agressions en carrera). Però també reducció testicular, calvície i problemes d'hiperplàsia de pròstata.

Causa dopatge l'excés?

Qui no recorda les declaracions de Landis quan va donar positiu en un control anti-dopatge? Va dir: "El meu cos produeix l'excés de testosterona". Després del positiu al Tour de França la seva declaració es va basar en "No existeix dopatge, perquè l'únic que passa és que els meus paràmetres fisiològics de testosterona i epitestosterona són alts, com els de qualsevol esportista d'èlit, i en casos especials com el meu , i per motius naturals, aquest índex és encara més gran i això em passa des de la meva època juvenil ".

Difícil de creure després de veure el que ha passat en aquest Tour. La testosterona està dins de la llista d'agents de dopatge i s'analitza de diverses formes. L'Agència Mundial Antidopatge (WADA) afirma que quan la concentració de testosterona és 6 vegades més gran que la de epitestosterona es pot considerar que s'està davant d'un positiu en dopatge.

Existeix un element que l’augmenti de forma natural i sense causar dopatge?

Tot i que encara sense evidència científica hi ha algunes plantes amb abundants alcaloides, alguns dels quals tenen efectes sobre l'augment de la testosterona. En concret parlem d'una, de la Ashwagandha (Withania somnifera), usada per combatre l'insomni i la depressió però que en alguns estudis (pocs fins a la data i basats en animals de laboratori) és veu una millora d'un 15% en els nivells de testosterona.

Ningú va creure a Landis després de veure’l arribar a meta el dia anterior completament esgotat amb la seva recuperació "miraculosa" i la victòria "sospitosa" del Tour, però això dóna peu a deixar veure quins efectes sobre el cos humà produeix la testosterona.

En conclusió, és segurament la regulació de l'exercici en càrregues de treball, descansos, alimentació adecudada i baixos nivells d'estrès el que mantindrà la testosterona en nivells adequats o òptims. L'administració de complements alimentaris basats en la Ashwagandha o d’altres plantes amb alcaloides anabolitzants com la witaferina encara estàn en fase d'investigació i pot arribar a ser perillosa la seva administració.

Direcció

C. Castillejos, 314 4º piso B
08025 - Barcelona
Tel 935455874
Email:
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Contacta amb nosaltres

Contacta i resol els dubtes dubtes que tinguis.

  • Telèfon: +34 93 545 58 74

xarxes socials

Estem a les xarxes socials. Segueix-nos i estigues informat.

     

Inicio Blog Testosterona, ciclisme i rendiment, una bona però complexa relació