Cendief

Gana fisiològica i gana emocional, què són?

Sovint a la consulta em dieu que sense saber perquè ni sense motivació mengeu, la majoria de vegades sense tenir gana. Saber detectar quin tipus de gana tens pot ajudar a cercar solucions eficients.

Què és la gana fisiològica? És la necessitat de menjar per cobrir necessitats energètiques i nutricionals. És gradual, pot esperar i fins i tot desaparèixer momentàniament, quan es menja la persona queda satisfeta i no genera sentiments negatius.

Què és la gana emocional? És menjar per cubrir un sentiment de cansament, tristesa, ansietat, aburriment, pena, etc. És una gana que ens arriba de sobte, urgent, que pot generar culpa, vergonya o tristesa i amb desig d'aliments específics.

El mindful eating és una tècnica per a prendre consciència del què mengem i permet que ens escoltem per a detectar el què sentim.

Quan tenim gana fisiològica es tracta de suplir aquesta necessitat, habitualment sol coincidir amb algun àpat i l'hem de satisfer segons el moment del dia. En el cas de no coincidir cal menjar algun aliment saludable o adequat. Pot coincidir amb un excés d'exercici o després d'un estrés sobtat.

Quan el què tenim és gana emocional cal trobar una estratègia per calmar-la. Sovint aconsellem prendre alguna infusió calenta o freda per omplir l'estómac, mirar de cobrir la necessitat sortint a caminar, llegint i si no es pot més que menjant intentar que no sigui una ingesta desmesurada i que siguin aliments saludables com pot ser fruita, bastonets de verdures, un got de beguda vegetal amb llavors triturades, etc.

 

Aliments de temporada: maig

El maig ens porta a començar a veure la bonança, els dies ja més calurosos i sobretot llargs ens alviren la proximitat de l'estiu.

Pel què fa a les fruites ja es veuen els albercocs, algunes nectarines, continuem amb les maduixes, nabius i gerds, pomes, peres, també les cireres ja són madures i arribem ja al final de les mandarines i les taronges.

Però potser una de les fruites més característiques sigui el nespre, fruita de temporada massa sovint poc apreciada.

Les verdures de temporada són els espàrrecs, enciams, és època de les trompes d'all, de cebes tendres, espinacs i bledes, pastanagues i patates noves.

Cal que gaudim dels productes de la temporada i que mirem sempre que siguin de proximitat.

El tajine, una manera sana i pràctica de cuinar

El "tajine" és un recipient per a cuinar fet de fang cuit i que es composa d'un plat que fa de base i una tapa cònica. Fixeu-vos com el recipient (tajine) té el mateix nom que el plat que es cuina amb el recipient.

És un mètode de cocció típic del Marroc i tota la zona del Magreb. Es caracteritza per ser una cocció lenta que, amb el disseny del "tajine" fa que la temperatura es reparteixi en el seu interior de manera uniforme. Això fa que necessitem menys energia i per tant obtinguem un major estalvi energètic.

La tapa cònica fa que el vapor d'aigua de la cocció quedi dins i dóni més sabor al plat; i el forat superior de la tapa ajuda que el vapor i l'excés de temperatura surtin fora o es dispersin.

Amb aquest sistema de cocció es mantenen les propietats organolèptiques i aconseguim una textura adeqüada. Tradicionalment és una cuina molt especiada però la podem adaptar a les nostres característiques personals.

Per a les nostres cuines modernes tenim "tajines" de fang però també de ferro colat i altres materials adaptades a la inducció o per vitroceràmica.

Proveu de cuinar-hi i en quedareu gratament sorpresos, especialment els que sempre van amb presses, ja que només cal posar-hi els ingredients i deixar-ho coure.

El cranc blau del Delta de l'Ebre, una espècie invasora utilitzada gastronòmicament

Aquest cranc anomenat cranc blau (Callinectes sapidus) és autòcton de l'Atlàntic occidental, de Nova Escòcia fins a l'Argentina i un invasor relativament recent, ja que és el 2012 quan es detecta per primera vegada.

El podem trobar a les peixateries a bon preu i el podem utilitzar per fer arrossos. De tota manera el sabor del cranc és fort, potent i ens podem trobar que emmascari el sabor dels altres ingredients.

Arròs de cranc blau

Ingredients (per a 4 persones): 2 crancs blaus, 400 g d'arròs del Delta, 1 sípia, 2 pebrots verds, 1/2 pebrot vermell, 1 ceba, 1 nyora, 1 gra d'all, 2,5 litres de fumet, oli de crustaci i julivert.

Ens cal fer l'oli de crustaci i per això agafem cranc petit, gambeta, galera i fins i tot cranc de riu i els posem en una paella amb força oli d'oliva verge extra. S'han d'anar rostint, lentament, fins a aconseguir que l'oli agafi color i tot el gust de crustaci. El colem i reservem l'oli per una banda i els crustacis per l'altra.

Per fer el fumet, agafem una olla grossa i hi posem els crustacis que haurem utilitzat per fer-ne oli, juntament amb 1 porro, 2 carrotes, 1 ceba petita i tot el peix de morralla. Ho cobrim amb uns 3 l d'aigua mineral, hi posem un polsim de sal i, quan arrenqui el bull, ho deixem bullir durant 20 minuts a foc lent, de manera que infusioni. Ho colem i que reposi 20 minuts més.

Omplim un bol amb aigua mineral i hi posem una nyora, sense la tija perquè s'hidrati bé; posem un bon raig de l'oli de crustacis en un paelló i, quan estigui ben calent, hi posem la sípia tallada a trossos petits; deixem que espetegui, a foc fort, mentre li fem unes voltes perquè es rosteixi d'arreu. No hem de deixar que faci aigua, perquè no ha de bullir.
Quan hagi agafat color, hi afegim la verdura tallada a mida ben menuda (els pebrots i la ceba). Ho anem remenant i que vagi fent; piquem un gra d'all i julivert, i ho incorporem al paelló, juntament amb la carn de nyora que ja tindrem hidratada.
Haurem d'haver congelat i descongelat el cranc blau. Així el podrem tallar millor. Primer traurem les pinces, les trossejarem i podrem obrir el cranc separant les dues cloves del cos. La clova superior conté una carn vermella, el "corall", que incorporarem al paelló; les ganyes les rebutgem; el cos el partim en 4 talls; escalfem el fumet, colat.
Posem l'arròs en un colador i el netegem per treure'n el midó sobrant. Així aconseguim que no ens quedi l'arròs enganxat.
Continuem amb el foc viu al paelló i hi rossegem l'arròs, hi incorporem el fumet bullint, reservant-ne una mica per si en calgués més. Durant tota la cocció, ha de mantenir-se el bull. Ho salpebrem.
Quan portem uns 7 minuts de cocció, hi incorporem els cossos dels crancs i les pinces partides. Ho deixem bullir uns 10 minuts més fins que l'arròs estigui cuit.

El cheat meal, beneficis reals?

En dietètica hi ha tota una sèrie de modes que es van repetint i fins i tot fan escola. Algunes assoleixen la categoria de modes "interessants" i d'altres són simplement "idees de bomber" de les quals cal avisar.

El que popularment en argot vox populi s'anomena el cheat meal és el que es coneix com a àpat trampa i és utilitzat sobretot pels usuaris del fitness, culturisme i addictes diversos del gym

En ocasions, quan es planifica una dieta molt estricta, com és el cas dels fisioculturistes o fins i tot qualsevol esportista que vulgui estar en un % de teixit adipós òptim, es planifiquen el què en diem àpats lliures, on amb control es pot menjar de tot i disfrutar d'allò que a la "dieta" no hi és. Obviament això dels dies lliures (o dia lliure) segurament us sóna a bona part de vosaltres, pot ser aquell àpat de diumenge amb família o bé aquell sopar de capricis del dissabte a la nit o la pitza i la cervesa del divendres vespre.

No deixa de ser una estratègia per fer la dieta més relaxant i menys cansada. Hi ha pacients que s'ho agafen pel seu compte (no cal dir-los que poden fer un dia lliure ni un cheat meal, que ja se l'agafaran quan convingui)  d'altres que sí que cal dir que es relaxin. Jo sempre aviso que cal sortir del "convent alimentari",  i que aquell àpat de cap de setmana que facin en companyia que aprofitin i surtin de la "dieta" sense complexos i que hi tornin al dia següent.

Trobem alguns articles científics que ens parlen d'aquesta pràctica, sovint associada a determinats trastorns del comportament alimentari. El cheat meal, en alguns casos, es pot associar a trastorns bulímics, tot i que no està demostrat de manera fefaent. El què si s'ha demostrat és que aquesta pràctica provoca angoixa psicològica que el dia del cheat meal es transforma en un afartament per sobre de les possibilitats de la persona.

És necessari? Doncs en general no, però per aquells que no poden fer una dieta de forma relaxada és absolutament necessari de pautar aquells moments en què es pot saltar la dieta sense problemes.

Direcció

C. Castillejos, 314 4º piso B
08025 - Barcelona
Tel 935455874
Email:
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

xarxes socials

Estem a les xarxes socials. Segueix-nos i estigues informat.

     

Inicio Blog